PR Fase de concepció | 7 Passatges

Antonio Fajardo Ruiz
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a PR Fase de concepció | 7 Passatges
Proposta per a instal·lació amb performance íntima situacionista site-specific al Passatge de la Ciutat de Mallorca (Barcelona)
Aquest vídeo-muntatge és una visualització simbòlica i processual de la meva proposta d’instal·lació, que es desplegarà en un passatge urbà amb set accessos reals i un arbre central com a eix emocional i espiritual. Aconseguiré l’objectiu de fer-li una ofrena musical?
L’arbre del passatge de la ciutat de Mallorca
He enregistrat set recorreguts diferents a l’hora de l’albada, després d’un primer intent al vespre que vaig haver d’avortar per la reticència d’un parell de veïns. Uns altres, com el sots-president de la comunitat, em van oferir suport, animant-me a fer-ho quan no hi hagués moviment i cuidant que ningú fos clarament identificable a les imatges.
Les set portes marquen l’entrada i sortida a aquest lloc lliminar, a cavall entre allò públic i allò privat
Cada recorregut travessa dues voltes una combinació d’entrada i sortida per una de les set portes.
Set recorreguts en bucle i a cavall entre allò públic i allò privat que conflueixen a l’arbre.
Cada vídeo està tenyit d’un color associat a una banda del so (de subgreus a ultraaguts). Les set finestres de vídeo, disposades simultàniament, generen una experiència de pas fragmentat però coral. Cadascuna, d’esquerra a dreta, mostra un recorregut amb un angle de càmera diferent: des del terra (pantalla 1) fins al cel (pantalla 7), amb la central (4) mirant endavant.
Set finestres per a set vistes, del terra (esquerra) al cel (dreta)
A mesura que el vídeo avança, el color de cada finestra es va desfent: el filtre s’allibera en arribar a l’arbre. El so de les passes i el medi urbà es transforma en cants d’ocells i la calma del passatge interior. Quan totes les accions arriben a l’arbre —coincidint amb la segona trobada— el color esclata en el retrobament desitjat. L’arbre apareix en plenitud i alhora fragmentat pel temps, la llum i els recorreguts diversos. És memòria viva, deïtat vegetal, agent protector.
L’arbre inundat dels set colors de l’espectre
En aquesta lloança fitofílica, quasi trobadoresca,  si la comunitat del passatge m’atorga permís per fer-hi ofrenes, dibuixos, microinstal·lacions i cantar-hi companyat de l’arpa i els ocells. (Ailàs!). Aquest vídeo és el ritual que en prepara l’obertura.
Per fer-ho possible, desplegaré una seqüència de performances íntimes situacionistes site-specific com les ja activades al repte 3 a la plaça de Sóller: recorrent el passatge, deixant-hi sonar cànons espectrals i dialogant amb els veïns. La culminació ideal seria una ofrena musical fitofílica sota l’arbre. Aquest és el centre poètic del projecte, titulat simbòlicament: “7 Passatges”.

Debat2

  1. Victor Masferrer Anglada
    Visibilitat: Públic

    Hola, Toni,

    molt bé. La proposta és interessant, suggerent.

    El que no acabo d’entendre és com es relaciona el vídeo amb el lloc. Com i a on es pot veure aquest vídeo?

    Seguim!

     

     

    1. Antonio Fajardo Ruiz
      Visibilitat: Públic

      Gràcies pel comentari, Víctor!
      El vídeo no és només documentació o teaser: és una ofrena amorosa audiovisual dedicada a l’arbre del passatge. Funciona com una carta de presentació ritual que deixaré, en versió enllaçada amb codis QR, en diversos punts del passatge. Aquests codis estaran plegats en forma d’origami, inspirats en la tradició japonesa d’oferir fruita i paper plegat als arbres sagrats.
      La peça també és una manera d’entrar en relació amb el lloc: com a pràctica creativa site-specific i com a acte de coneixement sensible. És un cant de passatge, una exploració de set recorreguts d’entre els molts possibles, en què sempre torno al centre: l’arbre. Procediré de forma similar a les tres performances íntimes situacionistes que estic projectant, i que esdevindran la veritable culminació del projecte i es couran en un llenguatge dins el mateix univers de la lliminaritat, de la possibilitat de triar cap a on adrecem la mirada, les passes, el nostre lliure albir.
      Amb aquest vídeo invoco una energia de llindar, de trànsit, de no pertinença definida, que és exactament l’essència del passatge. La lògica de moviment i retorn de les performances, durant les quals dialogaré amb els veïns i passatgers i deixaré missatges “trobats” per provocar moments auràtics casuals entre dies, i els QR, permetran a qui els trobi accedir a l’univers simbòlic de l’obra i, potser, entrar-hi com a co-protagonistes.
      En aquest sentit, la peça és part integrant de la instal·lació, tant com les converses amb els veïns o els vestigis efímers que traçaré pel mobiliari urbà del lloc i és la meva expressió d’amor i respecte envers ell i els que l’habiten.

Deixa un comentari