Publicat per 
Antonio Fajardo Ruiz
Publicat per
Debat2el PR Fase de concepció | 7 Passatges
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Toni,
molt bé. La proposta és interessant, suggerent.
El que no acabo d’entendre és com es relaciona el vídeo amb el lloc. Com i a on es pot veure aquest vídeo?
Seguim!
- Antonio Fajardo Ruiz says:
Gràcies pel comentari, Víctor!
El vídeo no és només documentació o teaser: és una ofrena amorosa audiovisual dedicada a l’arbre del passatge. Funciona com una carta de presentació ritual que deixaré, en versió enllaçada amb codis QR, en diversos punts del passatge. Aquests codis estaran plegats en forma d’origami, inspirats en la tradició japonesa d’oferir fruita i paper plegat als arbres sagrats.
La peça també és una manera d’entrar en relació amb el lloc: com a pràctica creativa site-specific i com a acte de coneixement sensible. És un cant de passatge, una exploració de set recorreguts d’entre els molts possibles, en què sempre torno al centre: l’arbre. Procediré de forma similar a les tres performances íntimes situacionistes que estic projectant, i que esdevindran la veritable culminació del projecte i es couran en un llenguatge dins el mateix univers de la lliminaritat, de la possibilitat de triar cap a on adrecem la mirada, les passes, el nostre lliure albir.
Amb aquest vídeo invoco una energia de llindar, de trànsit, de no pertinença definida, que és exactament l’essència del passatge. La lògica de moviment i retorn de les performances, durant les quals dialogaré amb els veïns i passatgers i deixaré missatges “trobats” per provocar moments auràtics casuals entre dies, i els QR, permetran a qui els trobi accedir a l’univers simbòlic de l’obra i, potser, entrar-hi com a co-protagonistes.
En aquest sentit, la peça és part integrant de la instal·lació, tant com les converses amb els veïns o els vestigis efímers que traçaré pel mobiliari urbà del lloc i és la meva expressió d’amor i respecte envers ell i els que l’habiten.
-
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat2el PR Fase d’estudi | Instal·lacions
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Toni,
Segons la intenció que projectis, una escala a un cementiri, ja és una instal·lació. Entenem que està allà per motius pràctics, però si ho projectem com a instal·lació, esdevé simbòlic i metafòric. Amb això vull dir que accions senzilles, poden esdevenir contundents. Les tres propostes poden ser interessants, però s’han de minimitzar o partir del grau zero, per a, a poc a poc, anar-les ampliant. De totes maneres, és interessant que mantinguin la part essencial. Totes tres utilitzen la dimensió sonora. Podria ser una instal·lació puntual, d’unes hores, usant tecnologia “in situ”, per exemple. És a dir, simplificar, anar a una part essencial: dimensió sonora i memòria del lloc, lligada a un espai concret, per exemple.Ja ens diràs com avances i continuem diàleg en properes fases.
- Antonio Fajardo Ruiz says:
Hola, Víctor!
Moltes gràcies pel teu feedback: em quedo especialment amb la invitació a buscar l’essència i començar des del gest mínim, posant el focus en la dimensió sonora i la memòria del lloc.
Ara mateix, estic portant la proposta cap a una instal·lació efímera i híbrida, entre acció permacultural i performance: petits gestos, objectes i codis QR deixats al passatge, i una narrativa que creix durant set dies amb la cerca de la complicitat dels veïns i una ofrena sonora final al pimenter. El repte és mantenir la simplicitat i l’essencial, permetent que l’espai i la comunitat participin i donin sentit a la intervenció.
El teu comentari m’ajuda a ajustar aquest equilibri entre discreció, intensitat i sentit poètic. Gràcies per l’acompanyament!
Seguim en diàleg,Toni
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el Repte 3. Full de ruta: Esbossos
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Toni,
en els esbossos que presentes hi ha molta informació. Es veu molta implicació en el procés i apuntes cap a estratègies interessants. Ara falta concretar, decantar-se per una acció o l’altra, recollir les potencialitats i les possbilitats de cada una de les estratègies i esbossos per connectar-les amb l’assigunatura. . No perdis de vista el nostre exercici, amb el que busquem interrogar l’espai i l’ambient per reflexionar sobre el paisatge i el concepte de naturalesa. Treballes amb material molt divers, depenent de per on vagis, et pots allunyar del que busquem.Entenc que aquests esbossos ja et poden funcionar com a material de treball, però ara has de fer un esforç de síntesi i de connexió amb el material de l’assignatura: els textos, el plantejament…
Pensa en les estratègies proposades a l’enunciat com a guia per articular el discurs i el material. Escull-ne una, dos o tres màxim.
Qualsevol cosa, seguim en contacte.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Repte 3. Full de ruta: Cartografia subjectiva
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Full de ruta 1: Emergència de la forma
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat3el Repte 1: Pitch de l’objecte
- Joan Santacreu Boix says:
Hola, Antonio!
Em resulta molt valent escollir aquest objecte, tant si el vas a reproduïr com si el transformes. Estic ansiós per veure el resultat :)
Els meus tags proposats serien: #relax #tristor #delicadesa
Endavant!!
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Toni,
vam parlar una mica del projecte al laboratori. Com diu el company, ets valent en escollir aquest objecte, que té una càrrega històrica poderosa. Potser buscar la història del violí et pot donar pistes de com actuar.A què et refereixes amb “crear un nou ordre simbòlic propi del nostre temps”? Pensa que els símbols no es creen, perquè tenen un component col·lectiu, són un “pòsit” de la història. Podem crear noves metàfores, nous dissenys… però no podem crear un ordre simbòlic.
Dit això, és interessant el que esmentes del violí: la dualitat entre presència i absència sonora. Aquest és un aspecte històric i cultural. A un pigmeu potser no li diu absolutament res aquest objecte, però per nosaltres, sona gairebé només en veure’l. És un objecte que desperta la potencialitat sonora. Per què? Preguntar-nos què és el que fa que soni sense sonar és anar a buscar el seu significat cultural i històric, lligat a les emocions que desperta, i et pot donar pistes sobre la teva intervenció.
No em queda clar, doncs, quina estratègia vols utilitzar. Entenc que estàs parlant d’alterar aquest objecte. El com i el perquè final t’ho poden donar les proves amb ell, però et pot ajudar a aprofundir en la investigació i desplegament sobre els seus usos, la seva història i el seu procés de fabricació.
Ànims amb el projecte. Quedo a la teva disposició per a qualsevol consulta.
- Laura Priego Coca says:
M’encanta el violí, a de ser bastant dificil fer aquesta activitat amb un objecte amb tant renomre, de totes maneres segur que ten surts!! Ànims.
Els tags que em venen al cap son: Calma, auditori, artesania
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Toni,
tot el que expliques és molt evocador!
Pensa, però, quines accions serien les imprescindibles per evocar tot aquest corpus. Pensa en les preguntes de les conclusions, en la resiliència final de la instal·lació, en el que resta després de l’acte performàtic. O també, pensar si la instal·lació té diversos moments d’activació (diversos actes performatius) Has pensat incloure el vídeo?
Ànims en la recta final.
Moltes gràcies pel teu comentari encoratjador i pel reconeixement de l’evocació.
Tal com explico al post, el projecte està concebut com una seqüència de tres accions performatives instal·latives. Aquestes activen el passatge de la ciutat de Mallorca des de tres moments d’ànim o enfocaments subjectius diversos, i alhora progressivament intensius, culminant en una acció directa que allibera la tensió acumulada.
Com que les accions són cerimonioses, estan carregades de temps. He executat dues de les tres escenes (just torno d’estar amb l’arbre estimat) i ja porto al voltant de quatre hores de filmació. Editaré un clip amb una síntesi muntada, tot i que la versió real serà sempre la filmació íntima sense talls, enregistrada literalment des del pit.
Hi ha una part de la instal·lació que romandrà, tot i que de manera molt efímera (QRs, reguerols de sal). El sentit del respecte i de no fer soroll, ni auditiu ni visual, ha estat un dels leitmotivs de la deontologia amb què executo les accions. La intimitat, en aquest cas, encara serà més a flor de pell que a callllac*. Allò que hi deixo és de natura poètica i ritual, amb components metafísics evidents però també polítics, per la càrrega de diàleg amb el veïnat que comporta.
Diumenge faré l’acció final i voilà: a postpro!
Força per a aquest final de semestre,
Salut!Toni