Uncategorized
Debat0el Repte 1: L’aspirant
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat0el Benvinguts i benvingudes!
No hi ha comentaris.
Les intervencions estan tancades.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Toni,
molt bé. La proposta és interessant, suggerent.
El que no acabo d’entendre és com es relaciona el vídeo amb el lloc. Com i a on es pot veure aquest vídeo?
Seguim!
Gràcies pel comentari, Víctor!
El vídeo no és només documentació o teaser: és una ofrena amorosa audiovisual dedicada a l’arbre del passatge. Funciona com una carta de presentació ritual que deixaré, en versió enllaçada amb codis QR, en diversos punts del passatge. Aquests codis estaran plegats en forma d’origami, inspirats en la tradició japonesa d’oferir fruita i paper plegat als arbres sagrats.
La peça també és una manera d’entrar en relació amb el lloc: com a pràctica creativa site-specific i com a acte de coneixement sensible. És un cant de passatge, una exploració de set recorreguts d’entre els molts possibles, en què sempre torno al centre: l’arbre. Procediré de forma similar a les tres performances íntimes situacionistes que estic projectant, i que esdevindran la veritable culminació del projecte i es couran en un llenguatge dins el mateix univers de la lliminaritat, de la possibilitat de triar cap a on adrecem la mirada, les passes, el nostre lliure albir.
Amb aquest vídeo invoco una energia de llindar, de trànsit, de no pertinença definida, que és exactament l’essència del passatge. La lògica de moviment i retorn de les performances, durant les quals dialogaré amb els veïns i passatgers i deixaré missatges “trobats” per provocar moments auràtics casuals entre dies, i els QR, permetran a qui els trobi accedir a l’univers simbòlic de l’obra i, potser, entrar-hi com a co-protagonistes.
En aquest sentit, la peça és part integrant de la instal·lació, tant com les converses amb els veïns o els vestigis efímers que traçaré pel mobiliari urbà del lloc i és la meva expressió d’amor i respecte envers ell i els que l’habiten.