Publicat per 
Publicat per
Debat2el PR Fase de concepció | 7 Passatges
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Toni,
molt bé. La proposta és interessant, suggerent.
El que no acabo d’entendre és com es relaciona el vídeo amb el lloc. Com i a on es pot veure aquest vídeo?
Seguim!
- Antonio Fajardo Ruiz says:
Gràcies pel comentari, Víctor!
El vídeo no és només documentació o teaser: és una ofrena amorosa audiovisual dedicada a l’arbre del passatge. Funciona com una carta de presentació ritual que deixaré, en versió enllaçada amb codis QR, en diversos punts del passatge. Aquests codis estaran plegats en forma d’origami, inspirats en la tradició japonesa d’oferir fruita i paper plegat als arbres sagrats.
La peça també és una manera d’entrar en relació amb el lloc: com a pràctica creativa site-specific i com a acte de coneixement sensible. És un cant de passatge, una exploració de set recorreguts d’entre els molts possibles, en què sempre torno al centre: l’arbre. Procediré de forma similar a les tres performances íntimes situacionistes que estic projectant, i que esdevindran la veritable culminació del projecte i es couran en un llenguatge dins el mateix univers de la lliminaritat, de la possibilitat de triar cap a on adrecem la mirada, les passes, el nostre lliure albir.
Amb aquest vídeo invoco una energia de llindar, de trànsit, de no pertinença definida, que és exactament l’essència del passatge. La lògica de moviment i retorn de les performances, durant les quals dialogaré amb els veïns i passatgers i deixaré missatges “trobats” per provocar moments auràtics casuals entre dies, i els QR, permetran a qui els trobi accedir a l’univers simbòlic de l’obra i, potser, entrar-hi com a co-protagonistes.
En aquest sentit, la peça és part integrant de la instal·lació, tant com les converses amb els veïns o els vestigis efímers que traçaré pel mobiliari urbà del lloc i és la meva expressió d’amor i respecte envers ell i els que l’habiten.
-
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat2el PR Fase d’estudi | Instal·lacions
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Toni,
Segons la intenció que projectis, una escala a un cementiri, ja és una instal·lació. Entenem que està allà per motius pràctics, però si ho projectem com a instal·lació, esdevé simbòlic i metafòric. Amb això vull dir que accions senzilles, poden esdevenir contundents. Les tres propostes poden ser interessants, però s’han de minimitzar o partir del grau zero, per a, a poc a poc, anar-les ampliant. De totes maneres, és interessant que mantinguin la part essencial. Totes tres utilitzen la dimensió sonora. Podria ser una instal·lació puntual, d’unes hores, usant tecnologia “in situ”, per exemple. És a dir, simplificar, anar a una part essencial: dimensió sonora i memòria del lloc, lligada a un espai concret, per exemple.Ja ens diràs com avances i continuem diàleg en properes fases.
- Antonio Fajardo Ruiz says:
Hola, Víctor!
Moltes gràcies pel teu feedback: em quedo especialment amb la invitació a buscar l’essència i començar des del gest mínim, posant el focus en la dimensió sonora i la memòria del lloc.
Ara mateix, estic portant la proposta cap a una instal·lació efímera i híbrida, entre acció permacultural i performance: petits gestos, objectes i codis QR deixats al passatge, i una narrativa que creix durant set dies amb la cerca de la complicitat dels veïns i una ofrena sonora final al pimenter. El repte és mantenir la simplicitat i l’essencial, permetent que l’espai i la comunitat participin i donin sentit a la intervenció.
El teu comentari m’ajuda a ajustar aquest equilibri entre discreció, intensitat i sentit poètic. Gràcies per l’acompanyament!
Seguim en diàleg,Toni
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el Repte 3. Full de ruta: Esbossos
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Toni,
en els esbossos que presentes hi ha molta informació. Es veu molta implicació en el procés i apuntes cap a estratègies interessants. Ara falta concretar, decantar-se per una acció o l’altra, recollir les potencialitats i les possbilitats de cada una de les estratègies i esbossos per connectar-les amb l’assigunatura. . No perdis de vista el nostre exercici, amb el que busquem interrogar l’espai i l’ambient per reflexionar sobre el paisatge i el concepte de naturalesa. Treballes amb material molt divers, depenent de per on vagis, et pots allunyar del que busquem.Entenc que aquests esbossos ja et poden funcionar com a material de treball, però ara has de fer un esforç de síntesi i de connexió amb el material de l’assignatura: els textos, el plantejament…
Pensa en les estratègies proposades a l’enunciat com a guia per articular el discurs i el material. Escull-ne una, dos o tres màxim.
Qualsevol cosa, seguim en contacte.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Repte 3. Full de ruta: Cartografia subjectiva
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat0el Full de ruta 1: Emergència de la forma
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Publicat per 
Publicat per
Debat0el Repte 1: L’aspirant
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat3el repte 1: Escorxadora per a tap de suro
- Victor Masferrer Anglada says:
Hola, Sara,
es nota que vens de família de vinyaters, perquè no t’ha calgut explicar que és una “escorxadora per a taps de suro”!Quina funció té, exactament? I què vols dir amb la seva dimensió “onírica i dionisíaca”? Per què li veus aquests atributs? No és obvi, més enllà de la relació amb el vi. Potser aquí tens el repte.
D’altra banda: vigila amb la documentació. Ja entenc que és un objecte gran i difícil de fotografiar, però amb les fotos, no s’entén massa bé el seu funcionament. Es confon amb el fons, són fotos fosques, a contrallum.
Així doncs, primer hem de saber per a què, exactament, serveix aquest objecte. Quina és la seva història, quins usos té actualment (quina màquina l’ha suplantat). Si entenc bé, es tracta d’una màquina per a taponar ampolles. És així? Si és així, com es relaciona amb el vi, amb el suro, amb el vidre de l’ampolla. Si vols intervenir-hi has de pensar molt bé en el gest que realitza, la pressió sobre l’ampolla, la compressió del suro… potser la intervenció és sobre la seva funció. Una ampolla de suro i un tap de vidre? Una rèplica de la màquina en suro? O sobre la forma? Què passaria, a quins imaginaris estaríem apuntant si aquesta màquina estigués feta amb troncs de vinya?
Has de poder obrir panoràmica i centrar-te en algun detall d’aquesta peça. O, per contra, mirar-te-la com si mai l’haguessis vist: què li afegiries o trauries si fos un instrument de tortura? O una màquina per proporcionar plaer? O si penses que és una joguina per a nens? O una màquina per a fer esport?
Ànims amb el projecte. Quedo a la teva disposició per a qualsevol consulta.
- Mar Mayo Alcover says:
Hola, Sara! Em sembla molt interessant l’objecte que has escollit, ja que no tenia ni idea de la seva existència! És una oportunitat genial per intentar vincular de manera més directa aquest objecte amb la seva funció. Al contrari que en altres propostes trobo que seria interessant potenciar la seva funció original, en vers de canviar-la, perquè no tothom sap com funciona. També pot ser interessant canviar completament el seu significat o inclús fer una performance amb l’objecte on mencionis la seva transformació. Un repte important és la dimensió de l’objecte, segons com, podries fer una rèplica més petita.
Els tags que em transmet aquest objecte són: tradició, mestra, màquina.
-
El que trobo més interessant són els girs que ha tingut durant la seva vida: la seva època d’ús, la de desús i la de reutilització, i ara s’hi afegeix aquesta nova i inesperada vida. #memòriahistòrica #desús #antic #rural #ofici #analògic #passat #tècnicamanual
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Toni,
tot el que expliques és molt evocador!
Pensa, però, quines accions serien les imprescindibles per evocar tot aquest corpus. Pensa en les preguntes de les conclusions, en la resiliència final de la instal·lació, en el que resta després de l’acte performàtic. O també, pensar si la instal·lació té diversos moments d’activació (diversos actes performatius) Has pensat incloure el vídeo?
Ànims en la recta final.